Vés al contingut

Adriano Correia Claro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAdriano Correia Claro

(2016) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 octubre 1984 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Curitiba (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsBulldozer
Alçada1,73 m
Pes67 kg Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista Modifica el valor a Wikidata
Activitat2002 Modifica el valor a Wikidata -
Nacionalitat esportivaBrasil Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipLateral esquerre, Interior esquerre
Núm. esportiu21 Modifica el valor a Wikidata
Clubs juvenils
Anys Equip
1997–2002 Coritiba
Clubs professionals
Anys Equip PJ (g)
2002–2004 Coritiba 44 (2)
2005–2010 Sevilla FC 157 (11)
2010–2016 FC Barcelona 114 (9)
2016–2019 Beşiktaş JK 78 (3)
2019–2020 Athletico Paranaense 15 (1)
2020–2021 K.A.S. Eupen 24 (0)
Selecció nacional
Anys Equip PJ (g)
2003–2013 Brasil Brasil 17 0
X: AdrianoCorreia6 FIFA: 194817 UEFA: 98593 BDFutbol: 19 Modifica el valor a Wikidata
Llista
Trajectòria Modifica el valor a Wikidata
  Equip Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2002–2005 Coritiba FBC 81(2)
2005–2010 Sevilla FC 157(11)
2010–2016 FC Barcelona 114(9)
2016–2019 Beşiktaş JK 78(3)
2019– CA Paranaense
  Selecció nacional Nombre de partits/curses jugades Nombre de punts/gols anotats
2003–2003   Brasil sub-20 4(0)
2003–2013   Brasil 17(0)

Adriano Correia Claro, esportivament conegut com a Adriano (Curitiba, Paranà, Brasil, 26 d'octubre de 1984), és un exfutbolista professional brasiler, que també, des de 2007, té passaport espanyol. La seva posició natural era la de lateral esquerre, encara que també podia jugar de lateral dret, extrem davanter per ambdues bandes (esquerra o dreta), de migcampista o volant per l'esquerra, o, fins i tot, de central (esquerre o dret). Era un jugador enormement polivalent, una de les seves millors qualitats.

Trajectòria esportiva

[modifica]

Va néixer a la ciutat brasilera de Curitiba, on va començar a jugar des de molt jove. Amb 8 anys el seu pare, Athaide, el va animar a intentar jugar amb la seva cama esquerra després de patir una lesió a la cama dreta. El seu primer equip professional va ser el Coritiba Football Club, on va debutar abans de complir els 18 anys.

Sevilla FC

[modifica]

El gener del 2005 va arribar al Sevilla FC, club de la primera divisió d'Espanya, a mitjan temporada al mercat d'hivern; arriba per reforçar la banda esquerra. Amb el club sevillà va disputar més de 200 partits en què va marcar 19 gols.

FC Barcelona

[modifica]

Després de la seva reeixida estada de gairebé 6 anys al club de Nervión, el divendres 16 de juliol de 2010 es va fer oficial el seu fitxatge pel FC Barcelona per 9,5 milions d'euros més quatre en variables,[1] unint-se així a les seves compatriotes Daniel Alves i Maxwell. Adriano, que feia servir el dorsal número 6 al Sevilla FC, ocupa el 21 que va deixar Dmitro Txigrinski després del seu retorn al FC Xakhtar Donetsk ucraïnès, i ve per reforçar la banda esquerra, ja sigui de lateral o d'extrem. El 2 de febrer de 2011, Adriano marca el seu primer gol amb el FC Barcelona, per les semifinals de tornada de la Copa del Rei, davant la UD Almeria, partit que acabaria per 3 a 0 a favor del conjunt català. Al final de la temporada, el Barcelona aconsegueix dos títols que encara no tenia Adriano: la Lliga i la Champions.

El 14 d'agost de 2011, Adriano va ser titular en el partit d'anada de la Supercopa d'Espanya, partit que acabaria 2-2. Tres dies després, el 17 d'agost de 2011, el FC Barcelona es proclama campió de la Supercopa d'Espanya de Futbol 2011. En aquell partit va entrar com a substitut jugant en una posició habitual per Adriano, la d'extrem esquerre, si no fos perquè es va avançar fins a col·locar-se de davanter esquerre, cosa que va ser fructífera, ja que va assistir, des de la banda dreta, la jugada perquè Lionel Messi anotés el gol definitiu per a la victòria 3-2 i per a esdevenir campions. El 2 d'octubre de 2011, Adriano marca el seu primer gol a la Lliga amb el Barcelona contra l'Sporting de Gijón. El 15 de desembre de 2011, Adriano aconsegueix marcar per primera vegada dos gols en un mateix partit, davant l'Al-Sadd en elMundial de Clubs. L'estiu de 2012, es va comentar que va poder abandonar el club blaugrana, després imaginar-se que no havia de comptar en excés per a la temporada després del fitxatge de Jordi Alba, procedent del València CF, per 14 milions. Tanmateix, es queda i aconsegueix entrar en les rotacions amb el jugador català, arribant a treure el lloc i fent titular. Va marcar un golàs des de fora de l'àrea amb la cama dreta per decidir el dur partit davant el València (1-0). Va jugar els noranta minuts en un empat per 2-2 davant el Reial Madrid CF, debutant com a central esquerre, fent un partit molt complet i correcte. Va tornar a marcar un altre autèntic golàs contra l'Atlètic de Madrid, que va iniciar la remuntada del seu equip, 7 sent a més un dels jugadors més destacats de l'equip i convertint-se en el defensa més golejador de la lliga fins a aquest moment, amb 5 gols.

Beşiktaş J.K.

[modifica]

El 29 de juliol de 2016 el jugador brasiler va deixar el Camp Nou després de sis temporades i setze títols guanyats, entre els quals hi havia les dues últimes Champions blaugranes. Adriano va signar contracte amb el club turc Beşiktaş JK,[2][3] al qual el Barça el va traspassar per 600.000 euros[4] més variables.[5]

Palmarès

[modifica]

Club

[modifica]
Coritiba
Sevilla
FC Barcelona
Beşiktaş
Atletico Paranaense

Selecció

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Alento, Daniel. «El fitxatge d'Aleix Vidal pel Barça és un gran negoci per al Sevilla, com també van ser-ho els de Keita, Alves, Adriano i Rakitic». 324.cat, 08-06-2015. [Consulta: 8 juny 2015].
  2. ↑ «Beşiktaş Ailesine Hoşgeldin Adriano Correia!» (en turc). [Consulta: 29 juliol 2016].
  3. ↑ «Adriano Correia leaves FC Barcelona to join Besiktas». [Consulta: 29 juliol 2016].
  4. ↑ «Adriano es traspasado al Besiktas por 600.000 euros» (en castellà). Marca. [Consulta: 30 juliol 2016].
  5. ↑ «El Barça fa oficial el traspàs d'Adriano al Besiktas per 600.000 euros més variables». 324.cat, 29-07-2016. [Consulta: 30 juliol 2016].
  6. ↑ «El Barça guanya la seva cinquena Champions (1-3) i toca el cel a Berlín». diari Ara. [Consulta: 6 juny 2015].
  7. ↑ «El Barça, campió de Lliga per quart cop en les darreres cinc temporades». Diari Ara, 11-05-2013. [Consulta: 12 maig 2013].
  8. ↑ «El Barça es proclama campió de Lliga amb un gol de Messi al Calderón (0-1)». 324.cat, 17-05-2015. [Consulta: 18 maig 2015].
  9. ↑ Fibla, Albert. «El Barça guanya amb claredat a Granada i s'emporta la lliga». El Punt Avui, 14-05-2016. [Consulta: 17 maig 2016].
  10. ↑ «El Barça derrota l'Athletic per 1-3 en una final de Copa que es recordarà per sempre gràcies a un gol antològic de Messi». 324.cat. [Consulta: 30 maig 2015].
  11. ↑ «El Barça s'embutxaca la 28a Copa del Rei a la pròrroga en un partit molt accidentat (2-0)». 324.cat, 22-05-2016. [Consulta: 22 maig 2016].
  12. ↑ «El Barça de Tata Martino guanya la Supercopa davant l'Atlètic, en empatar al Camp Nou (0-0)». 324.cat, 29-08-2013. [Consulta: 29 agost 2013].
  13. ↑ «Messi lo gobierna todo» (en castellà). Marca.com, 26-08-2011. [Consulta: 27 agost 2011].
  14. ↑ «El darrer acte de servei de Pedro dona la Supercopa més esbojarrada al Barça (5-4)». diari Ara, 11-08-2015. [Consulta: 12 agost 2015].
  15. ↑ «El Barça continua essent el millor equip del món». VilaWeb, 18-12-2011.
  16. ↑ «Iniesta i Messi es converteixen en els jugadors amb més títols de la història del Barça». 324.cat, 20-12-2015.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Adriano Correia Claro
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Adriano_Correia_Claro&oldid=33983384»